Va ser aprovat al Ple del 23 de desembre de 2025 i hui ha sigut la presentació pública davant de representants polítics, personal municipal, membres d'entitats i associacions locals i mitjans de comunicació. El III Pla dintegració i convivència intercultural per al període 2025-2030 està promogut per l'Oficina dAtenció a Persones Migrants PANGEA dels Serveis Socials específics de l'ajuntament i ha estat elaborat per l'empresa Tindaya Social.
En una ciutat que se situa la tercera de la província d'Alacant amb més població migrant (més del 33% del total empadronat), en què conviuen persones de 107 nacionalitats diferents, cal construir un model que permeta la convivència de tots aquests grups socials, ha declarat la regidora de Benestar Social, Melani Ivars. Ivars ha introduït la presentació del document juntament amb la tècnica de l'Oficina PANGEA, Pilar Montero.
La meta perseguida amb l'elaboració d'aquest III Pla és, doncs, intentar assolir aquesta plena integració, convivència i cohesió social entre totes les persones residents a Dénia, la Xara i Jesús Pobre, així com millorar les condicions de vida en l'àmbit personal, familiar, social i econòmic de les persones migrants.
Ana Marta Benito i David Martínez, equip tècnic de Tindaya Social encarregat de la redacció del pla i el diagnòstic informatiu previ, han ofert detalls sobre l'elaboració. Pel que fa a la metodologia, s'han donat suport en entrevistes individuals i grupals a persones de diversos àmbits -treballadores socials, forces de seguretat, associacions- per conèixer els principals problemes de la població de migrants i els recursos que hi ha al municipi per a ells, així com quins són els principals obstacles per a la integració.
Sense problemes, però sense interacció real
Començant per les característiques de la població migrant de Dénia, han apuntat que el seu augment a la ciutat no ha estat gradual, sinó amb pics massius, “un de molt destacat el 2008 i un altre a partir del 2021”, pel que fa a població migrant estrangera. Els principals motius de la migració són laborals; residencials o climàtics i per asil.
Les persones migrants que hi resideixen són població més jove que la local (Dénia té actualment una població envellida, amb un descens notable de la natalitat) i majoritàriament femenina. El 60% procedeixen del nord i l'est d'Europa (Regne Unit, Alemanya, França, Rússia, Ucraïna). Del 40% restant, la majoria procedeix de Sud-amèrica i han vingut per motius laborals i n'hi ha un 4% d'origen magribí.
La població residencial o climàtica (elegeix Dénia per la bonança del clima) sol instal·lar-se a la zona del Montgó, les Marines i Jesús Pobre, mentre que els migrants laborals es concentren al centre urbà. “Aquesta
guetificació no està generant problemes, però sí que és cert que no existeix una interacció real i directa amb la població autòctona”, ha destacat David Martínez.
Altres dades que presenta Dénia són l'existència d'un desajust poblacional entre la població de fet i la de dret; derivat d'això, la manca de recursos per gestionar l'atenció i l'acolliment de persones migrants, sobretot quan es produeixen pics d'arribades; i la detecció d'un cert “elitisme” entre la població autòctona, “que mira millor el residencial europeu que els migrants per motius laborals”.
L'estudi presenta que el volum de l'oferta d'habitatge a la ciutat és suficient per cobrir les necessitats de la demanda, però els preus són inassumibles per als migrants laborals i per asil. També s'ha detectat una certa desconfiança dels propietaris dels habitatges quan el sol·licitant de lloguer és una persona en situació irregular.
El grup amb més grau d'integració social és el dels migrants laborals, a causa de dos factors: la inserció laboral i la integració a la comunitat educativa a què pertanyen les filles i els fills. La manera més comuna de trobar feina és a través de les relacions socials.
La convivència de migrants laborals i la població autòctona a l'espai públic és bona, però, com s'ha dit anteriorment, no és real.
Desmuntant clixés
Les dades recollides per l'estudi de Tindaya Social demostren, contràriament a algunes afirmacions poc veraces, que la persona migrant laboral és la que menys fa servir la sanitat pública i els recursos públics d'urgència.
Una altra dada rellevant, que contradiu alguna creença estesa, té relació amb la formació de les persones migrants. I és que, segons les dades, les residents tenen més formació en estudis superiors que la població autòctona.
David Martínez ha resumit en poques paraules la situació actual de la integració i convivència a Dénia: està bé, encara que és millorable; no presenta grans problemes i calen més recursos municipals destinats a aquesta finalitat.
Entrant ja al Pla d'Acció, aquest estableix cinc objectius generals, deu d'específics i 29 accions i mesures a desenvolupar en els propers cinc anys.
És fonamental, s'ha apuntat, que hi haja una interacció bidireccional migrants-autòctons, així com que la responsabilitat d'assolir aquesta cohesió social i la integració siga compartida per tots els agents implicats: administració local; actors socials; població migrada i el conjunt de la societat deniera
Entre les mesures que poden afavorir els objectius plantejats, l'equip de Tindaya Social ha enumerat l'elaboració d'un manual d'acollida local, amb informació dels primers passos per iniciar la vida a Dénia; la signatura d'un pacte social entre tots els agents implicats o l'organització de jornades anuals informatives i lúdiques a dependències municipals que ajuden a fomentar la interculturalitat.
Podeu consultar íntegre el III Pla d'Integració i Convivència Intercultural de Dénia 2025-2030 al Portal de Transparència de l'Ajuntament de Dénia o punxant
aquí.